Òbit

La mort que ronda i no descansa.
Mai en té prou.
Hi ha morts petites com la d´Estellés
i hi ha morts grans.
La definitiva: que esperi!
La resta de morts són taciturnes,
ens van matant a poquet,
en el decurs dels dies, dels anys...

Morim en sentir l´opacitat d´un desig,
morim amb les traïcions rebudes,
amb gestos inesperadament inoportuns.
Morim quan patim el desamor,
una pèrdua o escoltem un mot no desitjat.

Viure no és res més que morir
repetits cops al llarg del dia
però sentint que pots renéixer
amb les mateixes paraules, gestos i
fidelitats amigues.