jueves, 12 de agosto de 2010

L´estança

Blanques parets, soroll de cascos.
Cavalls civilitzats enmig de la voràgine.
Passió desbordada,
pells amb gust de sal.
Carícies amb ales recorren
dos cossos que estrenen la vida.
Uns ulls que despullen el meu cos
i la roba que cau: rendició absoluta.
Bandera blanca, blanques parets.

Parets blanques, sol de nit.

Les teves mans
l´ungüent que guareix,
que reconeix
que desvetlla.
Apamant-nos com dos cecs
arribem a l´ofec de l´orgasme
que s´allargassa
en l´afany de voler-te comprimir.

L´èxtasi dels sentits.
Per tu sento.
Amb tu sento.

El sentir compartit.
Per tu sóc.
Amb tu sóc.

L´estança de parets blanques: tu i jo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario