(…).Un individuo
es en su anonimato una obra de arte,
un atávico mapa del tesoro
tatuado en la piel de las genealogías (C.Marzal)
Són les teves mans
la imatge constant
que em persegueix.
La piga al teu rostre
el que em preserva
la teva fesomia.
El teu somriure d´artista de cinema
davant la càmera fotogràfica
el que m´esbossa un somriure.
La teva veu com un tro
esvaint tempestes.
El teu cos hieràtic
colpit amb la bellesa dels déus.
La placidesa del teu somni etern
disputant amb l´egoisme del nostre dolor
en contemplar-te: pare, el meu pare!
Te´n vas anar de sobte, tenies pressa.
Cap adéu,cap petó de comiat,cap abraçada.
Te´n vas anar de sobte.Ningú ho sospitava.
D´haver-ho fet, t´haguessim retingut,
tal volta tampoc hagués servit de res.
Tal volta perquè decidires
posar-te les ales i volar.
Ara, ens citem en somnis: somrius i
parles en silenci.
I en despertar em sotraga la realitat
de la teva presència absent.
El pas dels anys no ha esmorteït l´enyor,
el meu vincle amb tu és viu
encara des del record de les teves mans
i del meu rostre al mirall, tan teu.
Vas marxar de sobte.
Cap petó de comiat.
Cap abraçada.