martes, 15 de noviembre de 2011

PARE


(…).Un individuo

es en su anonimato una obra de arte,

un atávico mapa del tesoro

tatuado en la piel de las genealogías (C.Marzal)


Són les teves mans

la imatge constant

que em persegueix.

La piga al teu rostre

el que em preserva

la teva fesomia.

El teu somriure d´artista de cinema

davant la càmera fotogràfica

el que m´esbossa un somriure.

La teva veu com un tro

esvaint tempestes.

El teu cos hieràtic

colpit amb la bellesa dels déus.

La placidesa del teu somni etern

disputant amb l´egoisme del nostre dolor

en contemplar-te: pare, el meu pare!

Te´n vas anar de sobte, tenies pressa.

Cap adéu,cap petó de comiat,cap abraçada.

Te´n vas anar de sobte.Ningú ho sospitava.

D´haver-ho fet, t´haguessim retingut,

tal volta tampoc hagués servit de res.

Tal volta perquè decidires

posar-te les ales i volar.

Ara, ens citem en somnis: somrius i

parles en silenci.

I en despertar em sotraga la realitat

de la teva presència absent.

El pas dels anys no ha esmorteït l´enyor,

el meu vincle amb tu és viu

encara des del record de les teves mans

i del meu rostre al mirall, tan teu.

Vas marxar de sobte.

Cap petó de comiat.

Cap abraçada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario