Quan la rauxa desgoverna el seny penitent
onades d´aigua blava pugen a la gola.
Es desboca un mar celest
que arrossega petxines de dubte.
Les roques obagues
endrapen la carnada de l´indigent famolenc
mentre amb les seves mans d´ametista
intenta atrapar l´escuma blanca
que es recargola.
Els camins blavosos l´han traït
I la successió de sorolls pretèrits
van deformant l´ombra escarlata
que tentineja damunt la roca.
Mentrestant, fa fogueres amb les llàgrimes
que rodolen galtes avall,
cremant així la ingratitud d´un passat
canalla escindit en veloces imatges traïdores.
No hay comentarios:
Publicar un comentario