sábado, 12 de mayo de 2012

TEMPS PERDUT



Tant de temps perdut.
Tantes hores dilapidades.
Tanta ànsia soterrada
-         Covarda! –tornen a cridar anònimes veus.
-         Per què ho consentires?
Poca penitència.
Tant de temps perdut
tant de temps
tant de
tant.
Gàbies maleïdes.
Busques apressades.
Com una llosa furguen el forat
on hi nien les penes i els desitjos castrats.
35 penes negres s´aboquen a la meva gola.
Tant de temps perdut.
M´encalça, avui, una mort canalla
una mort depravada que riu
des de la inexorabilitat del temps.
No sé si és ràbia o fúria continguda
però mort. Mort que em mata sense morir.
Mort de l´ànima sostinguda,
de la meva ànima segrestada.
Tant de temps perdut.
Tant de temps.
Tant de.
Tant.

domingo, 29 de enero de 2012

CELÍSTIA


Quan la rauxa desgoverna el seny penitent

onades d´aigua blava pugen a la gola.

Es desboca un mar celest

que arrossega petxines de dubte.

Les roques obagues

endrapen la carnada de l´indigent famolenc

mentre amb les seves mans d´ametista

intenta atrapar l´escuma blanca

que es recargola.

Els camins blavosos l´han traït

I la successió de sorolls pretèrits

van deformant l´ombra escarlata

que tentineja damunt la roca.

Mentrestant, fa fogueres amb les llàgrimes

que rodolen galtes avall,

cremant així la ingratitud d´un passat

canalla escindit en veloces imatges traïdores.