sábado, 12 de mayo de 2012
TEMPS PERDUT
Tant de temps perdut.
Tantes hores dilapidades.
Tanta ànsia soterrada
-
Covarda! –tornen a cridar
anònimes veus.
-
Per què ho consentires?
Poca penitència.
Tant de temps perdut
tant de temps
tant de
tant.
Gàbies maleïdes.
Busques apressades.
Com una llosa furguen el forat
on hi nien les penes i els desitjos castrats.
35 penes negres s´aboquen a la meva gola.
Tant de temps perdut.
M´encalça, avui, una mort canalla
una mort depravada que riu
des de la inexorabilitat del temps.
No sé si és ràbia o fúria continguda
però mort. Mort que em mata sense morir.
Mort de l´ànima sostinguda,
de la meva ànima segrestada.
Tant de temps perdut.
Tant de temps.
Tant de.
Tant.
domingo, 29 de enero de 2012
CELÍSTIA
Quan la rauxa desgoverna el seny penitent
onades d´aigua blava pugen a la gola.
Es desboca un mar celest
que arrossega petxines de dubte.
Les roques obagues
endrapen la carnada de l´indigent famolenc
mentre amb les seves mans d´ametista
intenta atrapar l´escuma blanca
que es recargola.
Els camins blavosos l´han traït
I la successió de sorolls pretèrits
van deformant l´ombra escarlata
que tentineja damunt la roca.
Mentrestant, fa fogueres amb les llàgrimes
que rodolen galtes avall,
cremant així la ingratitud d´un passat
canalla escindit en veloces imatges traïdores.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)