Paraules

La meva vida són paraules.
Paraules esfereïdores,
paraules manyagues o desconcertants
però paraules necessàries.
Necessito els mots com el pol.len
les abelles i el vent.
A vegades costa fer-los fluir
i llavors m´encomano a la força del sentiment,
a l´experiència viscuda intensament
i neixen d´un part dolorós però plaent.
A voltes s´estontolen a la gola
i un garbuix compungit m´empeny al plor.
Els batecs s´acceleren i
entre llàgrimes neixen
per a omplir espais en blanc
sense deturador possible.
Tan sols paraules,
paraules i jo: la meva vida.

Dubtes

Em reconec reclamant-te un gest,
un bri de feblesa
que corrobori la teva vulnerabilitat.

No en reconec cap ni un i
això em dol.

Em dol l´absència d´un mot tendre
i em conformo amb petons clandestins,
amb carícies desdibuixades
en la foscor de la teva cambra.
Em conformo
amb la teva respiració a cau d´orella,
amb el batec acompassat del teu cor
traspuant la meva pell.

Tot això,
tot això i menys
em reconeix en un abís de dubtes.

Desig

Distorsions de somnis recurrents
colpegen els afanys precaris
de tenir-te i entendre
que la vida és injustament falaguera
perquè només ens dóna
allò que després ens pot prendre.
Els meus ulls defugen els teus
però ansien trobar la teva mirada.
Les meves mans goludes de carícies
s´amaguen a les butxaques anhelant les teves.
Els meus llavis proclius als petons
s´omplen de mots que naveguen
per l´aire buscant els teus llavis.

I un papalloneig estrany m´envaeix per dins
quan percebo la teva presència
i contemplo amb dissimul
la traça del teu pas i el teu cos de guerrer
que voldria meu.

Defalleixo el meu propòsit d´oblidar-te.