La meva vida són paraules.
Paraules esfereïdores,
paraules manyagues o desconcertants
però paraules necessàries.
Necessito els mots com el pol.len
les abelles i el vent.
A vegades costa fer-los fluir
i llavors m´encomano a la força del sentiment,
a l´experiència viscuda intensament
i neixen d´un part dolorós però plaent.
A voltes s´estontolen a la gola
i un garbuix compungit m´empeny al plor.
Els batecs s´acceleren i
entre llàgrimes neixen
per a omplir espais en blanc
sense deturador possible.
Tan sols paraules,
paraules i jo: la meva vida.
Paraules esfereïdores,
paraules manyagues o desconcertants
però paraules necessàries.
Necessito els mots com el pol.len
les abelles i el vent.
A vegades costa fer-los fluir
i llavors m´encomano a la força del sentiment,
a l´experiència viscuda intensament
i neixen d´un part dolorós però plaent.
A voltes s´estontolen a la gola
i un garbuix compungit m´empeny al plor.
Els batecs s´acceleren i
entre llàgrimes neixen
per a omplir espais en blanc
sense deturador possible.
Tan sols paraules,
paraules i jo: la meva vida.
ola Cèlia.
ResponderEliminarEs molt bonica la forma que tens de descriure la vida, pero a la vegada em sembla molt trist... cosa que comprenc la veritat perque en la vida hi ha molt poques coses que poden fer a alguna persona feliç.
Se't dona molt bé Cèlia això d'escriure poesia, però, perque no m'havies dit mai que tu escribies poesies??
Continua aixi, que se't dona molt bé i es la millor forma de expresar els sentiments.
Un peto molt gran testimu.
PSD: firmo amb un blog del meu tiet per que jo no en tinc cap...
percert susana soc jo (Judith)desde la cuenta de me tieta ;)
ResponderEliminar