Desig

Distorsions de somnis recurrents
colpegen els afanys precaris
de tenir-te i entendre
que la vida és injustament falaguera
perquè només ens dóna
allò que després ens pot prendre.
Els meus ulls defugen els teus
però ansien trobar la teva mirada.
Les meves mans goludes de carícies
s´amaguen a les butxaques anhelant les teves.
Els meus llavis proclius als petons
s´omplen de mots que naveguen
per l´aire buscant els teus llavis.

I un papalloneig estrany m´envaeix per dins
quan percebo la teva presència
i contemplo amb dissimul
la traça del teu pas i el teu cos de guerrer
que voldria meu.

Defalleixo el meu propòsit d´oblidar-te.