Dubtes

Em reconec reclamant-te un gest,
un bri de feblesa
que corrobori la teva vulnerabilitat.

No en reconec cap ni un i
això em dol.

Em dol l´absència d´un mot tendre
i em conformo amb petons clandestins,
amb carícies desdibuixades
en la foscor de la teva cambra.
Em conformo
amb la teva respiració a cau d´orella,
amb el batec acompassat del teu cor
traspuant la meva pell.

Tot això,
tot això i menys
em reconeix en un abís de dubtes.